Enguany celebram un dels 8 de març més especials, si cap. La pandèmia mundial que ha sacsejat el món en tots els àmbits de les nostres vides no ha sacsejat, per contra, la nostra obligació de seguir reivindicant els nostres drets que han de ser respectats i considerats com a iguals. No ha sacsejat, tampoc, la importància de seguir lluitant amb contundència i implicació per un futur igualitari, sense estigmes, estereotips ni violències perquè el compromís amb la igualtat és ferm i forma part del nostre ADN polític.
Aquesta situació ha evidenciat, encara més, la bretxa de gènere i les diferències estructurals entre les dones i els homes. De fet, si bé és cert que s’ha demostrat que el paper de la dona ha estat fonamental en la gestió d’aquesta pandèmia, ocupant llocs de feina essencials i de primera línia, també ho és que són elles les que, malauradament, han vist perillar les seves professions laborals amb unes condicions precàries i s’han vist obligades, en molts casos, a tornar a assumir la responsabilitat de tenir cura de les seves filles o fills o també de les seves mares i pares.
Aquesta nova postura ha dut aparellada la necessitat innata de poder assolir una conciliació laboral i familiar real que, amb el context i panorama actual, ha esdevingut gairebé impossible i ha agreujat, per si fos poc, la situació de les dones que són víctimes de violències masclistes.
En aquest sentit, tots els esforços de totes les administracions seran insuficients fins que no aconseguim una consolidació de la igualtat plena i efectiva entre homes i dones, essencial per al progrés i benestar de la nostra societat.
Des que van traspassar les competències en polítiques d’igualtat al Consell Insular ens hem marcat com a prioritat eradicar la xacra social de les violències masclistes com a màxima expressió de desigualtats entorna les dones, per això hem considerat fonamental incrementant els recursos d’atenció directe per a les víctimes i els seus fills i filles. A la vegada que som conscientes de la necessitat de seguir treballant per sensibilitzar i implicar a tota la societat en la necessària transformació social que ens permeti assolir la igualtat plena. Per això hem fet polítiques destinades a reforçar el treball comunitari que ens ajudi a remoure consciències i arribar a tothom: la guia de juguetes no sexistes o el punt lila a les festes patronals en són alguns exemples.
Amb tots els arguments al nostre favor, aquest 8 de març és fonamental seguir demostrant que, sense la fortalesa i vitalitat de les dones, el món s’atura i no avança. I que mentre se segueixin qüestionant els nostres drets i negant la xacra de les violències masclistes, hi haurà una resposta clara amb accions directes. Les dones hem conquistat al llarg d’anys espais i drets sobre els quals no donarem ni una passa enrere. La igualtat ens interpel·la a tots i totes, homes i dones, perquè la igualtat no és només un nom, és molt més: és democràcia i aquesta ens implica a totes i tots.
Source: Federació de Menorca
