De tots els escenaris possibles imaginats per la presidenta Prohens per a aquest final d’any, de ben segur que cap s’apropava a la situació de desgovern en la qual es troba immersa.
Basta alçar la vista i contemplar l’escenari polític del moment per constatar que alguna cosa no han fet bé: l’acord PP-Vox ha derivat en una guerra oberta d’egos personals que ha acabat en la ruptura del pacte i en els pressuposts del 2024 prorrogats per a l’any 2025, evidenciant, d’aquesta manera, la situació de minoria en la qual es troben. Mentrestant, la credibilitat del Govern davant la societat civil va quedar greument tocada quan les entitats socials, mediambientals i veïnals van abandonar la mesa pel Pacte per la Sostenibilitat de les Illes Balears.
A la soledat del Partit Popular, dins i fora del Parlament, s’hi afegeix, per una banda, el descrèdit institucional per mantenir un president amb altes probabilitats d’obrir-li judici oral per delictes d’odi. Per l’altra, l’aprovació de la moció de censura a Formentera, signada i votada per totes les forces polítiques, en contra de la voluntat de la presidenta Prohens, ha esdevingut l’única via efectiva per resoldre el caos institucional en el qual es trobaven immersos. A Menorca, les maneres barroeres del seu president per aprovar uns pressuposts que fins ara tenia prorrogats tampoc deixen massa bé la màxima institució de l’illa.
No ens ha d’estranyar, idò, que davant tanta inestabilitat, els batles del Partit Popular a Mallorca, reunits en sanedrí, reclamessin públicament eleccions anticipades.
Aquesta és la fotografia política i institucional de les Illes Balears tot just a l’inici del 2025. Aquesta és la conseqüència de les polítiques d’una dreta que fins fa poc temps presumia de moderada i que, al llarg de la present legislatura, s’ha encaparrotat en defensar, justificar i aplicar polítiques contràries al sentir general de la ciutadania al ritme que els ha marcat Vox.
Decisions que malmeten el territori i el paisatge; polítiques que neguen el canvi climàtic; mesures que afavoreixen l’increment de desigualtats i esdevenen contràries a la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, a més dels retrocessos constatats en qualitat democràtica que, alhora, deterioren també la convivència.
Dit d’altra manera: és la segregació a les aules per llengua d’aprenentatge i l’eliminació de l’Oficina de lluita contra la corrupció; és la caparrotada d’insistir en legalitzar habitatges il·legals en zones inundables i permetre alhora la construcció en sòl rústic d’equipaments privats amb clara vocació urbana; és l’arraconament de l’habitatge protegit i la negativa a fixar un límit als preus del lloguer als grans tenidors; és la recuperació dels discursos xenòfobs i l’assenyalament dels infants immigrants als que es neguen a atendre.
La suma de totes aquestes decisions ha acabat per tensar una societat que no entén el fons de moltes de les mesures fins ara aprovades ni les formes, massa vegades acompanyades d’una virulència verbal innecessària. I, és clar, al cap i a la fi per qualque banda havia de vessar. La situació d’un govern en minoria desconcertat pel rebuig social a les polítiques més radicals i paralitzat per la manca de suports ha esdevingut un fet que genera massa inquietuds i excessives incerteses.
De com el Govern del PP gestionarà a futur la precària situació en què es troba és un dels interrogants d’aquest 2025 que just acaba de començar. L’opció que la presidenta Prohens reconegui errors comesos, moderi les seves posicions i opti per revertir les polítiques ja aprovades i que major tensió social han provocat, hauria de ser un camí possible.
Si l’agafa, trobarà la predisposició a la negociació i l’enteniment del Partit Socialista, i n’estic convençut que també de la resta de forces progressistes.
De fet, a l’últim plenari de l’any, el Partit Popular va votar en contra de derogar la Llei de memòria democràtica que el mateix Partit Popular havia proposat que fos derogada. Així com també va votar a favor, entre d’altres, a mantenir el català a la funció pública i a recuperar la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental després que a la llei òmnibus fossin incorporades, en una caòtica votació i amb el vot del Partit Popular, les esmenes de Vox que fixaven tot el contrari.
Encara està per veure si les votacions del darrer plenari, les quals van autoesmenar algunes decisions polítiques, van ser flor d’un dia com a conseqüència d’un moment de desesperació de la presidenta Prohens, o si tindrà la valentia suficient com per donar-les continuïtat i coherència mentre defuig dels extremismes i modera les seves polítiques barrant així el pas a l’extrema dreta. Aquest seria, n’estic convençut, el camí desitjat per a una gran majoria de ciutadans de les Illes Balears.
