L’agressió del règim de Putin per envair Ucraïna ens ha colpejat a tots i totes. Des de fa mesos, els serveis d’intel·ligència europeus i americans ens avisaven, però no ens podíem fer a la idea que la guerra tornés a Europa. La invasió d’Ucraïna suposa una violació a la sobirania nacional del país i al dret internacional, però és també un atac als valors fonamentals sobre els quals se sustenta la Unió Europea: la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i els drets humans.
Per aquests motius, des del PSOE Menorca celebram que el Consell Insular i els vuit ajuntaments de l’illa es posessin d’acord en una declaració conjunta condemnant sense pal·liatius l’agressió russa. Volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès i aquesta solidaritat es demostra ajudant. Ajudant a les persones que fugen del conflicte, amb donacions que ja s’han posat en marxa a la nostra illa, però també ajudant a aquells que es queden per defensar la sobirania nacional del seu país. Com va dir Volodímir Zelenski en la seva intervenció al ple del Parlament Europeu aquest passat dimarts, els ucraïnesos i les ucraïneses “estem donant les nostres vides per a aconseguir la igualtat que teniu a la Unió Europea”. No podem deixar-los sols.
Ben segur, la invasió d’Ucraïna marcarà un abans i un després per a l’ordre global. Un ordre global que, tot i que molt imperfecte, des del final de la Segona Guerra Mundial i especialment durant la dècada dels anys noranta ha estat marcat per l’impuls del multilateralisme. Les organitzacions internacionals, el dret internacional i la diplomàcia havien guanyat pes com a mecanismes de resolució de conflictes entre estats. L’enteniment era la norma i les agressions territorials havien passat a ser l’excepció.
Però l’ordre global multilateral ha patit una erosió durant l’última dècada, moltes vegades per errors dels seus impulsors, els països occidentals. La guerra d’Iraq (amb tortures a presoners), les conseqüències de la intervenció a Líbia, o, especialment, el drama humanitari al Mediterrani són exemples que han restat molta credibilitat a Europa i la resta de països occidentals per a defensar un ordre global on prevalgui el respecte als drets humans.
De la mateixa manera, el poder de les democràcies al món s’ha debilitat també per la seva situació interna. Les nostres societats són més riques que mai, però bona part de les persones que en formen part no gaudeixen d’aquesta riquesa. La desigualtat econòmica impera en les societats occidentals i es va visibilitat i accentuar en la Crisi Financera de 2008. Aquesta desigualtat, que té un efecte polaritzador, causa que el model de governança democràtic resulti menys atractiu que abans per les societats que viuen en règims autoritaris.
A més, la inestabilitat política i la força que han guanyat les opcions antisistema, especialment als Estats Units, debiliten la posició dels governs de les democràcies al món.
Tant Xi Jinping com Vladímir Putin, líders de les dues potències mundials autoritàries, la Xina i Rússia, han explotat aquestes debilitats i contradiccions d’Occident. Han fomentat una visió del món on el sistema democràtic està en decadència per la seva ineficiència i les seves divisions internes, i on els seus models de gestió autoritaris prevalen. Amb aquest missatge frenen l’oposició interna, es projecten com a referents per a tercers països i fan capitular l’onada democratitzadora de finals de segle XX.
Com diem, el canvi en l’ordre mundial és segur. El que no està decidit és cap a quina direcció canviarà. Una opció és que, amb la invasió d’Ucraïna, Putin assesti el cop definitiu al multilateralisme impulsat per les democràcies occidentals. Tornaríem a un món anàrquic on els tractats internacionals quedarien relegats i on veuríem més agressions territorials. Els països de l’antiga àrea d’influència soviètica que avui són democràcies estarien en perill i també augmentaria la tensió a l’Àsia oriental, especialment amb una possible invasió de Taiwan per part de l’exèrcit xinès. En aquest escenari, Rússia, tot i les sancions econòmiques, aconseguiria crear una esfera financera i comercial paral·lela amb la Xina.
Però nosaltres creiem que, tot i l’esgarrifança que provoca la situació a Ucraïna, hi ha motius per ser optimistes. Creiem que la resposta que està donant la UE en particular i Occident en general a l’atac de Putin pot ser el principi d’un renaixement de les democràcies. És l’hora de què la UE es doti de les capacitats necessàries en política exterior per a defensar la legalitat internacional i els drets humans amb accions, no només amb declaracions. L’aïllament internacional del règim de Putin ha de continuar i intensificar-se, limitant progressivament la compra de gas i petroli rus, fins a fer insostenible el govern de Putin i els seus oligarques. A més, l’acord unànime dels Estats Membres per a permetre l’acollida dels refugiats ucraïnesos, garantint-los el dret a viure i treballar a la UE, ha de ser un precedent per aconseguir d’una vegada per totes un pacte d’asil que asseguri un tracte digne també als refugiats que arriben d’altres indrets del món. Finalment, les democràcies han de lluitar contra la desigualtat econòmica que divideix les nostres societats amb polítiques expansives, cercant la igualtat d’oportunitats i prenent el Pla de Recuperació Europeu com a exemple.
Avui, des del PSOE Menorca mostram la nostra solidaritat amb tots els ucraïnesos i les ucraïneses i condemnam l’atac de Putin. Però també pensam en el futur, en món que volem i pel qual està lluitat el poble d’Ucraïna. Si no els deixam sols, estem segurs que el bé acabarà vencent.
