El 20 de novembre de 1959 l’Assemblea General de la ONU va aprovar la Declaració dels Drets dels infants,un text que garanteix aspectes fonamentals de la vida dels menors. Aquesta commemoració ens ha de servir per donar visibilitat a les necessitats dels infants i per poder escoltar més fort que mai la seva veu. Cal recordar que els nens són el col·lectiu més vulnerable i, per tant, el que més pateix les crisis i els problemes del món.
És un deure de tots donar-los l’oportunitat de gaudir de la seva infantesa, una etapa de la vida irrepetible i crucial en la qual tots els nens i les nenes han d’estar protegits, s’han de sentir segurs, amb independència del lloc on han nascut.
L’interès superior del menor per damunt de qualsevol altre i la seva protecció davant la violència són dos pilars bàsics de tot país democràtic. El respecte i la protecció dels drets dels infants demostren el grau de maduresa de qualsevol societat. Hem d’aspirar sempre a protegir els nostres infants de totes aquelles situacions de vulnerabilitat. Per fer-ho, des de les administracions hem de treballar en polítiques públiques que promoguin la cobertura de les necessitats bàsiques, no només materials, sinó també psicològiques i emocionals. Criar-se en un entorn segur on es puguin desenvolupar amb llibertat i autonomia tot gaudint d’aquesta etapa vital irrepetible ha de ser la nostra prioritat.
És clar que els pares i les mares, les famílies, com a primer eix de socialització, tenen un paper clau per fer que això sigui possible. Per això, és imprescindible establir mecanismes de suport a la criança que permetin desenvolupar aquesta tasca. També és vital l’escola, on, a part de tots els aprenentatges curriculars, reben molts altres coneixements i aprenen a relacionar-se amb els iguals. Més enllà d’aquests dos actors clau, família i escola, cal destacar allò que José Antonio Marina va posar de moda cap a l’any 2004, quan va publicar el seu llibre Aprendre a viure: “a l’infant, l’educa la tribu”.
Els infants, el seu benestar, la seva educació, són responsabilitat de tots. Els llaços i exemples de la comunitat que constitueixen l’entorn són també exemple i influeixen en el seu desenvolupament.
Cal, per tant, una mirada integral i polítiques públiques transversals que facilitin escoltar la veu dels nostres infants i ajudin a crear i mantenir les condicions necessàries per al seu desenvolupament. Invertir en infància és invertir en el futur.
Source: Federació de Menorca
