L’arribada al Govern del Partit Popular anava acompanyada d’un compromís repetit amb insistència durant la seva època d’oposició. El de simplificar els tràmits administratius per guanyar eficiència en el sector públic i millorar la relació amb els ciutadans.
No conec cap partit a les Illes Balears que no coincideixi amb aquest objectiu i que, quan ha tingut responsabilitats de Govern, no hagi cercat i plantejat millores en la gestió pública per agilitzar-ne el seu funcionament. Per tant, fins aquí, hi estam tots d’acord.
Altra cosa diferent són els mecanismes utilitzats i els motius reals que s’amaguen darrere del discurs de la simplificació administrativa del PP i que, en el cas del Govern de Marga Prohens, han quedat en evidència amb la “Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques” que pretenien aprovar el passat dimarts.
Crec que coincidirem tots en què no s’han esforçat massa per simplificar el nom de la llei. Recitar-lo té, ja de per sí, la seva complexitat. És per això que alguns l’han batiada com la llei Omnibus i d’altres com la llei de depredació urbanística.
Però el nom de la llei és només l’anècdota. Preocupen molt més les mesures adoptades ja que res tenen a veure amb la simplificació administrativa i molt en l’eliminació d’obligacions i drets lligats a la defensa del bé comú i de l’interès general.
Intentaré explicar-me amb alguns exemples.
Quan la llei permet la legalització de totes les edificacions il·legals en sòl rústic, elimina l’obligació a les grans superfícies comercials d’instal·lar plaques solars en els seus aparcaments o autoritza nous usos a la zona marítima terrestre no està simplificant en cap cas el funcionament de l’administració pública. Únicament està permetent que qui hagi construït un habitatge, una piscina o una construcció agrària de forma il·legal, sense llicència i en contra del planejament municipal o territorial, pugui legalitzar-la; o que les grans superfícies comercials no hagin d’incrementar el seu consum d’energies renovables tot i disposar de l’espai per produir-la o que les construccions de primera línia de mar puguin destinar-se a usos fins ara prohibits.
Disfressar aquestes mesures de simplificació administrativa és l’estratègia del Partit Popular per justificar unes decisions que només persegueixen beneficiar als infractors, malmetre el nostre territori i devaluar els objectius en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquí la nostra més rotunda oposició al text aprovat.
I és que la llei és una aposta clara per la desregulació legislativa que res té a veure en la simplificació administrativa. El Govern de Marga Prohens perd així l’oportunitat per demostrar quina era la seva proposta per facilitar tramitacions i apropar l’administració als ciutadans.
Un altre bon exemple és l’article que permet la construcció de nous habitatges en zones de risc d’inundació i que, davant les crítiques rebudes, el Govern s’ha vist forçat a ajornar l’aprovació de la llei.
Quina millora de la simplificació administrativa suposa la construcció en zones inundables? Es redueixen terminis? Es simplificaven tràmits? No. Únicament es permetrà fer allò que fins ara estava prohibit per llei. Amb l’excusa de la simplificació es malmet territori per beneficiar a alguns particulars, encara que això pugui posar en risc la seva vida.
I com aquest, d’articles a la llei, n’hi ha per tots els gusts.
El que permetrà la construcció indiscriminada d’aparcaments en qualsevol tipus de sòl; el que atorga en sòl rústic l’ús permès als equipaments privats amb vocació urbana; el que incrementa la capacitat de càrrega en les aigües del Parc Nacional de Cabrera; el que requalifica els terrenys del Parc Bit per permetre l’ús residencial privat; el que elimina l’exigència per als rent a cars d’incorporar vehicles elèctrics a la seva flota a mesura que la vagin renovant; el que permet de nou la qualificació de sòls urbanitzables deslligats dels actuals sòls urbans; el que retarda la prohibició dels plàstics d’un sol ús, el que deixa prescriure les infraccions urbanístiques en sòl rústic i facilita les reformes en els edificis fora d’ordenació…
Exemples, tots ells, que confirmen que ens trobem davant una desregulació legislativa com fins ara no havíem vist i que res té a veure amb la millora del funcionament de l’administració.
I és que en total la llei afecta a una cinquentena de lleis. Modificacions, totes elles, que desmunten avanços assolits al llarg dels darrers governs d’esquerres a les Illes Balears. És com si l’esperit que empenyia les ambicions desmesurades i especulatives en matèria urbanística, territorial i de planificació de les grans infraestructures del Govern de Jaume Matas hagués tornat a ressorgir. Això sí: aquesta vegada disfressat del discurs de la simplificació administrativa.
