Els fets fan caure les crítiques interessades del diputat Lluís Camps en matèria d’Habitatge, perquè mai no s’havia fet tant a la nostra comunitat com fins ara, i és gràcies al compromís del Govern i de la resta d’institucions per fer front al repte de l’accés a l’habitatge.
Els arguments del PP contrasten amb la seva nul·la gestió, en tenir les responsabilitats de govern, quan era el senyor Biel Company conseller del ram i el senyor Camps, batle des Castell. El resultat de la seva legislatura va ser de ni una sola promoció d’habitatge protegit, i fins i tot la reducció del sòl públic per destinar-lo a habitatge. La seva prioritat no era, llavors, possibilitar un habitatge digne per a tothom, sinó vendre terrenys perquè qualcú en pogués fer negoci. L’argument àmpliament defensat pel PP que el lliure marcat, per si sol, resoldria el problema de l’habitatge ens va dur, únicament, a incrementar les desigualtats.
Com a batle des Castell, en vuit anys no va fer cap proposta ni va promoure cap iniciativa per possibilitar polítiques d’habitatge públic al seu municipi. Ha estat l’actual equip de govern progressista que ha optat per cedir sòl i poder garantir la inversió del Govern per construir 40 habitatges de protecció oficial.
S’avalua el compromís de cada un, senyor Camps, per les accions que duim a terme quan tenim la responsabilitat d’actuar, no per les declaracions que feim, asseguts còmodament davant de l’ordinador. I els fets són clars i prou diferents als que van resultar dels seus darrers quatre anys de govern: es va acabar el 2020 amb més 500 habitatges de protecció oficial en marxa o lliurats. Sumats als 500 més d’enguany, s’haurà duplicat el parc d’habitatge públic existent. Amb només dos anys s’haurà fet més de la meitat del que s’havia fet a les Illes Balears, en quaranta anys. Aquesta és una realitat que vostè ignora deliberadament.
A les promocions públiques del 2020 se’ls ha de sumar les promocions privades, ja que el Govern també treballa de la mà del sector privat, amb la voluntat de sumar esforços. L’any passat es va atorgar la qualificació d’habitatge protegit a 288 habitatges de particulars. S’ha aconseguit gràcies a Llei d’Habitatge, la primera i única llei en aquesta matèria a les nostres illes. Una llei pionera, que garanteix la qualificació d’habitatge protegit in aeternum. La diferència de model és clara, ja que l’únic que s’afavoria amb les seves polítiques era permetre l’especulació.
La seva ficció xoca amb la nostra realitat, perquè aquest exercici, l’IBAVI comptarà amb el pressupost més gran de la seva història (més de 95 milions d’euros) i es disposa de la major partida pressupostària destinada a ajudes per pagar lloguers.
En matèria d’habitatge és necessari destacar el suport a les famílies per al pagament del lloguer, que s’ha incrementat, any rere any, des del 2016. Basta recordar que durant 2015 aquestes ajudes eren únicament d’1,4 milions d’euros, mentre que al 2020, el pressupost ha estat de 8,8 milions en la convocatòria ordinària, i de 4,4, en l’específica arran de la crisi ocasionada per la Covid. Per al 2021, a aquesta línia es destinaran 9 milions d’euros i tot apunta que s’ampliarà amb fons provinents del Pla Estatal d’Habitatge.
Finalment, recalcar que, des de la col·laboració amb el Govern de l’Estat, mitjançant fons europeus, les Illes Balears poden rebre fins a 33 milions d’euros per a rehabilitació d’habitatge, a més d’uns 4,5 milions per a habitatges de protecció pública, en el marc del programa estatal per construir 20.000 habitatges nous al conjunt de l’Estat.
A la seva carta, el senyor Camps es demana què ha passat des del mes de febrer, i sembla que no hagi viscut al mateix planeta que la resta de persones: la crisi més imprevista, rotunda i inesperada des de l’inici de la democràcia. I el Govern hi ha donat resposta posant per davant la ciutadania: amb una xifra sense precedents destina a ajudes directes als llogaters i un import rècord per a la construcció d’habitatge protegit i assequible.
La Mesa de l’Habitatge a la qual fa referència el senyor Camps es convoca amb una periodicitat mínima anual i en ella hi tenen representació tots els actors polítics, socials i econòmics que tenen relació amb l’habitatge. És un òrgan de debat i de participació, que va ser creat amb l’objectiu de construir consensos amb total transparència. El darrer Govern del PP només la va convocar dues vegades (les dues, l’any 2012). Potser davant de la immobilitat absoluta de l’executiu en aquest tema, per no haver de fer front a les queixes dels col·lectius.
A la sessió de principis de 2020 es va explicar als participants les diferents iniciatives del Decret Llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d’habitatge, que inclou tota una sèrie d’actuacions que tenen com a objecte, principalment, potenciar la construcció d’habitatge de protecció oficial de gestió pública. A les de 2012, les que convocava el PP, a la vista de les actes d’aquestes reunions, no es va fer més que presentar informació sobre activitats de divulgació i un manual de mesures ambientals.
Quina legitimitat té, senyor Camps, per donar lliçons de política d’habitatge quan vostè i el president del seu partit en van ser responsables i no van fer absolutament res?