Les organitzacions sindicals solen aprofitar la festa del Primer de Maig per convocar les treballadores i treballadors a manifestar la importància de la seva condició, el valor dels seus esforços i capacitats per fer que la societat i l’economia avancin i prosperin. I aprofiten, és clar, les treballadores i els treballadors, per reivindicar la qualitat dels llocs de treball així com, és clar, millores en els salaris i en les condicions en què fan la seva feina a les empreses. Unes condicions que consideren justes en compensació al valor que, amb el seu esforç i els seus coneixements, aporten a l’empresa que els ocupa. És el moment quan recorden amb més intensitat que l’empresa no està formada només pels empresaris, sinó que també en formen part essencial les treballadores i els treballadors. Sense mà d’obra no hi ha producte. I sense producte no hi ha empresa.
El dia Primer de Maig qui ha de fer sentir la seva veu són les treballadores i els treballadors i les seves organitzacions. Des del govern del Consell hem volgut sempre respectar-ho, així com feim també amb els àmbits d’expressió de les organitzacions empresarials.
Enguany, però, la greu crisi sanitària que patim i les dures conseqüències econòmiques que està implicant per a tantíssimes empreses i en conseqüència per a la immensa majoria de treballadores i treballadors de la nostra illa, fa que visquem un Primer de Maig del tot inusual.
No ho és tant perquè els sindicats no hagin pogut convocar la tradicional manifestació, en estar lògicament prohibides les concentracions de persones de tot tipus. Sinó perquè la dura situació econòmica que vivim ha fet que les tensions que solen marcar las relacions laborals a les empreses s’hagi vist superada per la greu preocupació compartida per tothom sobre la supervivència de les mateixes empreses i per tant dels llocs de feina.
La crisi sanitària que vivim ha provocat que s’hagin hagut de dur a terme molts d’expedients de regulació temporal de l’ocupació a Menorca i a arreu. Hi ha centenars de petites empreses i comerços que estan greument amenaçades de tancament i que depenen de la suficiència dels crèdits ICO i del que duri encara la necessitat de tenir els establiments tancats o funcionant en unes condicions de seguretat tan estrictes que fan molt difícil la seva viabilitat. Són centenars, també, els treballadors i les treballadores autònomes que estan necessitats d’ajudes públiques per a poder subsistir. I són moltíssims els treballadors i les treballadores fixes discontinus que haurien de començar feina avui i no ho poden fer.
Des de totes les administracions, des de la Unió Europea fins els ajuntaments, tothom fa tot el possible per mirar de salvar tants de llocs de feina i tantes empreses i comerços com sigui possible. Són molt importants, tots esforços que fan totes les administracions, però som conscient que no són ni de noves suficients, que n’haurem de fer totes i tots encara molts més.
Però avui, dia Primer de Maig, m’agradaria destacar un fet importantíssim que diu molt de la maduresa dels sindicats i de les organitzacions empresarials de la nostra illa. Han estat capaços d’aparcar les seves diferències i han sabut posar l’interès comú part damunt de tot davant la situació d’extrema dificultat econòmica que vivim i que viurem. Han estat capaços, empresaris i treballadors, de prendre compromisos solidaris, d’arribar a importants acords que, a partir de la renúncia a drets ben legítims de les dues parts, ens permet a totes i a tots de mirar al futur immediat amb una mica més de confiança. Perquè aquests acords ajudaran a salvar moltes empreses i llocs de feina i ens ajudaran a reactivar l’activitat de botigues i comerços. I perquè ens mostren el camí que hem de seguir, que no pot ser d’altra que el de la suma de voluntats i de l’acord.