Les paraules de benvinguda al congrés del PSOE Menorca, per part de Carol Marquès, com a secretària general del PSOE a Sant Lluís, han provocat algunes reaccions a les files del PP que creim necessari aclarir, perquè posen en evidència una dreta que, quan li poses un mirall al davant, no li agrada el que veu i opta per l’atac personal.
Perquè les paraules de na Carol Marquès, com a secretària general del PSOE Sant Lluís, van ser per compartir aquell pensament que molts hem tingut durant aquesta pandèmia. A moltes persones se’ns ha passat pel cap imaginar què hauria passat si aquesta crisi sanitària i econòmica, en lloc de gestionar-la els governs de Susana Mora, Francina Armengol i Pedro Sánchez, l’hagués gestionada el PP. Sí! Molts ens ho hem demanat, perquè precisament aquesta crisi ens ha colpejat just quan encara no havíem aixecat el cap de la crisi del 2008, crisi que sí va gestionar el PP, recorden? I és clar que sí!
Molts ho recordaran, i més aquells que en vam ser víctimes i vam haver de veure com es desfeia el projecte de vida, mentre les administracions públiques (governades pel PP) parlaven d’austeritat, parlaven que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats i que havíem engreixat uns serveis públics que ens costaven massa. El PP va decidir afrontar una crisi molt dura des de l’austeritat i sense desplegar cap tipus de suport als afectats. Al contrari, sobrava gent i van decidir acomiadar encara més persones de l’administració pública. Així ho van fer… i l’hemeroteca (o el mirall) està per mirar-se’l quan vulguin: La notícia del 2013 deia “ El Govern Balear (del PP) ya ha hecho la reforma de la administrción que propone ahora Rajoy”, 2.995 empleats públics al carrer, entre ells, sanitaris i professors. Aquesta va ser la fórmula del PP. Però ara s’enfaden i treuen l’artilleria postal sols perquè ens demanam com hauria estat aquesta crisi amb ells al capdavant!
Efectivament, no es tracta de bons i dolents, es tracta de models de gestió, dos models contraposats de com gestionar una crisi. Per una banda, el model del PP, que treia pit de la “reforma” de l’administració, que consistia en acomiadar personal, reubicar forçosament funcionaris o vendre el patrimoni de tots: “Som pioners en la reforma” deia la Sra. Riera, llavors consellera de Funció Pública.
Per altra banda, el model dels governs d’esquerres, que aposta pel reforçament dels serveis públics (que s’han demostrat tant necessaris en aquesta crisi) i que ha desplegat un ventall de mesures de suport a persones, famílies, treballadors i empreses, per poder fer front a la crisi (ERTO, préstecs ICO, 855 milions d’ajudes per a les empreses de les Balears, etc.), amb l’objectiu de posar per davant les persones, independentment de la seva tendència política. Un paquet de mesures impulsades per l’administració per pal·liar els efectes de la crisi, per poder-ne sortir tot junts…si!
Tots junts, menys el PP, que no ha estat a l’alçada de les circumstàncies i, en lloc d’estar al costat del Govern en aquests moments tant durs, han optat per criticar-ho tot, i anar a la contra, fins al punt de posar en perill els fons històrics europeus, qüestionant la gestió d’Espanya d’aquests davant Europa, posant interessos purament partidistes per davant de les persones i empreses que se’n puguin beneficiar (tant si són de dretes com d’esquerres).
Però ara el PP es fa l’ofès perquè deim que existeixen dos models per afrontar una crisi? S’ofenen en sentir veritats perquè els números parlen per sí mateixos: consultant les dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’excés de mortalitat per autonomies de l’any 2020, es veu clarament que Madrid és la regió mes afectada, amb un 33% més de morts que la mitjana dels anys anteriors. Balears, amb un 0,3 % més de mortalitat, és la comunitat menys afectada. La Comunitat de Madrid, liderada pel PP els darrer 25 anys, és l’exemple clar del model contraposat de la dreta. Governada ara per la presidenta Ayuso (la de la llibertat), líder indiscutible i model a seguir, segons la Sra. Prohens, ens mostra un model paradigmàtic dels mecanismes del PP de privatització i disminució dels serveis públics, especialment als serveis sanitaris. Un model de gestió que prioritza privatitzacions per acabar tenint menys llits i pitjors serveis, on les retallades en personal sanitari s’han profunditzat. La política sanitària del PP està orientada clarament a un model mercantilitzat, un model que té les seves conseqüències i, massa vegades, a costa d’empitjorar els serveis a les persones.
Al congrés Insular del PSOE Menorca vam debatre les millors polítiques que volem per al benestar dels menorquins i menorquines. Vam contraposar idees per avançar i construir, i per açò és necessari analitzar la realitat i els efectes directes sobre la ciutadania de l’aplicació dels diferents models polítics en aquesta crisi. Els fets evidencien la diferència de models.
Per açò, ni bons ni dolents, simplement models de gestió per contrastar, i a ca nostra ho deim ben clar: Per sort que aquesta crisi l’hem gestionada des de l’esquerra! Deim el que feim, feim el que deim.
