Esper que realment haguem après que no se surt de les crisis només ajustant el dèficit i reduint els serveis públics. De les crisis econòmiques, que sempre són socials, se’n surt amb solidaritat, enfortint l’economia i enfortint els serveis públics.
Va ser Angela Merkel qui va afirmar el 18 de març que la crisi provocada pel COVID-19 és el principal desafiament que ha afrontat Alemanya des de la II Guerra Mundial. Un desafiament que, segons la cancellera, només es pot superar amb “acció conjunta i solidaritat”, una recepta que pens que és aplicable a tots els estats.
Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, adoptà també aquest símil bèl·lic el 22 de març, quan digué que Europa està en guerra contra el coronavirus.
Angela Merkel va afirmar el 18 de març que la crisi provocada pel COVID-19 és el principal desafiament que ha afrontat Alemanya des de la II Guerra Mundial.
Segurament hem de concloure, com fan els dirigents dels principals països i destacats analistes, que vivim la crisi més important del vell continent des de, precisament, la Segona Guerra Mundial.
Però no tant perquè sigui una guerra en si (i no m’agrada massa el símil bèl.lic), sinó perquè les conseqüències que quedaran després de superada aquesta crisi sanitària (que la superarem) es podran assimilar a un panorama econòmic de “postguerra”.
A Espanya hauríem de ser capaços d’enfocar el debat públic a com superar la crisi sanitària i què fer després, des d’una visió de suma, de país, d’Estat.
A Espanya hauríem de ser capaços d’enfocar el debat públic a com superar la crisi sanitària i què fer després, des d’una visió de suma, de país, d’Estat, i tenint en compte que les passes donades han estat les correctes, fins ara, atenent els pocs antecedents que tenim.
El més proper que tenim el trobam a Itàlia, que començava a prendre mesures de calat el 8 de març, quan va decretar el tancament de la Llombardia, el qual va ampliar a tot el país l’endemà, constatant així la inutilitat dels confinaments regionals un cop estès el virus per moltes ciutats i territoris de la península itàlica.
A Espanya les mesures ja es van començar a prendre en l’àmbit autonòmic els següents dies i a tot l’Estat quatre dies després, seguint les indicacions de l’OMS.
Itàlia confinava la ciutadania el 9 de març i a Espanya les mesures ja es van començar a prendre en l’àmbit autonòmic els següents dies i a tot l’Estat quatre dies després, seguint les indicacions de l’OMS. Aquest és un debat que no té perspectiva.
Si interessa veure com hem arribat a la situació actual cal analitzar el nostre entorn, i com estava de preparat el país per a una crisi sanitària.
Aquesta és una primera lliçó a aprendre: no hem de sacrificar mai més els serveis essencials necessaris per garantir els nostres drets fonamentals en nom d’impersonals dades macroeconòmiques.
Després d’anys de retallades en la sanitat pública a algunes comunitats autònomes, la situació d’entrada per afrontar la major crisi sanitària que havien vist les generacions que vivim avui en dia no era, segurament, la millor possible.
Es necessiten professionals, llits, hospitals… i no ens hem recuperat del sacrifici dels serveis públics que es va fer durant la crisi econòmica de 2008.
Per ventura, aquesta és una primera lliçó a aprendre: no hem de sacrificar mai més els serveis essencials necessaris per garantir els nostres drets fonamentals en nom d’impersonals dades macroeconòmiques.
Aquesta crisi agafa Espanya amb un govern recent format, que no ha tingut temps d’aprovar uns pressuposts propis i que, a més, arriba després d’un 2019 marcat pel calendari electoral.
Des d’una perspectiva purament política, aquesta crisi agafa Espanya amb un govern recent format, que no ha tingut temps d’aprovar uns pressuposts propis i que, a més, arriba després d’un 2019 marcat pel calendari electoral, el qual va començar amb el bloqueig dels comptes públics, fa tot just un any.
Certament, en aquell moment ningú no podia pensar que ens trobaríem davant la crisi del coronavirus en aquests moments, però sí que podríem aprendre que la política de bloqueig condueix al no-res, que els objectius polítics, partidistes, de fa un mes perden tota la seva importància d’un dia per l’altre.
Aprendre a tenir un cert sentit d’Estat i lleialtat institucional, o de generositat política, tal volta sigui un gest escàs, però necessari en moments de crisi com l’actual. Sense dubte, aquesta és una altra lliçó.
Aprendre a tenir un cert sentit d’Estat i lleialtat institucional, o de generositat política, tal volta sigui un gest escàs, però necessari en moments de crisi com l’actual.
Lliçó de la història que enllaça amb les declaracions que esmentava al principi: el desafiament més gran des de la Segona Guerra Mundial. Una afirmació d’Angela Merkel que, per jo, té un doble significat.
Per una banda, el desafiament de lluita contra el virus, en el qual estam implicats tots i cadascun dels membres de la comunitat, que hem de seguir lleialment, cívicament i responsablement les indicacions de les autoritats sanitàries, ens agradin més o menys.
La segona part del significat fa referència als dies que vendran, a les conseqüències socials i econòmiques. I m’alegra llegir que sí, que sembla que hem après de la història.
De les crisis econòmiques, que sempre són socials, se’n surt amb solidaritat, enfortint l’economia i enfortint els serveis públics.
El president Sánchez, el mateix dia 22 de març, demanava un “Pla Marshall” per a Europa. Al meu mode de veure, una referència ben trobada: els ajuts econòmics per reconstruir Europa després de la devastació de la II Guerra Mundial.
Esper que sigui així i que realment haguem après que no se surt de les crisis només ajustant el dèficit i reduint els serveis públics. De les crisis econòmiques, que sempre són socials, se’n surt amb solidaritat, enfortint l’economia i enfortint els serveis públics.
Totes les crisis que viurà aquesta generació (sanitàries, econòmiques, ecològiques) seran globals. Si no les afrontam globalment, només s’apedaçaran.
Igual que de la crisi sanitària actual també en sortirem gràcies a serveis públics forts, però també gràcies a la solidaritat de tots i cadascun dels membres de la nostra comunitat: mallorquina, balear, espanyola, europea, mundial.
I aquesta és la darrera lliçó que m’apunt: som una única comunitat, un únic planeta. I totes les crisis que viurà aquesta generació (sanitàries, econòmiques, ecològiques) seran globals. Si no les afrontam globalment, només s’apedaçaran.
És en aquests moments quan estam aprenent el vertader significat de la FRATERNITAT.
A algú vaig sentir dir que entenem molt bé el significat de les dues primeres paraules del lema de la Revolució Francesa, que dóna inici històric a la nostra Edat Contemporània. Sabem què és i sabem que volem LLIBERTAT; sabem què és i alguns lluitam per la IGUALTAT; però és en aquests moments quan estam aprenent el vertader significat de la FRATERNITAT.
Cosme Bonet Bonet
Senador del PSIB-PSOE per Mallorca
Source: Actualitat Fedaració Mallorca
