Poder aprovar la reforma que ens permetrà als diputats i diputades xerrar en català, gallec i euskera, a més d’en castellà, ha estat un honor per jo. I ho ha estat perquè sé el que significa per als menorquins i les menorquines, que tant estimam la nostra llengua: reconeixement, igualtat i justícia. Sí, és de justícia poder utilitzar totes les llengües cooficials al Congrés dels Diputats. Totes són llengües igual d’espanyoles que el castellà i així s’ha de reconèixer al parlament.
A més de reconeixement, igualtat i justícia, la reforma del Reglament també aporta una millor representativitat a la Cambra. A partir d’ara, el Congrés dels Diputats representarà millor Espanya perquè incorporarà la pluralitat lingüística pròpia del nostre país.
Els arguments que el Partit Popular ha emprat dos arguments per justificar la seva oposició al fet que es pugui parlar en les llengües cooficials al Congrés. Primer, el cost de posar en marxa la infraestructura de traducció simultània.
A la ciutadania ens ha de preocupar en què s’inverteixen els diners públics. A jo em preocupa. Invertir en una mesura que contribueix a millorar la igualtat entre espanyols i la representativitat de les nostres institucions em sembla molt necessari. A la cap i a la fi, és una inversió que contribuirà a millorar la democràcia espanyola.
El que no em sembla tan necessari, per exemple, és invertir en una bandera gegant per col·locar-la a la plaça Colón de Madrid – una bandera amb la qual, per cert, el PP va gastar set vegades més el que ha costat el sistema de traducció del Congrés.
El segon argument en contra que utilitza el Partit Popular és que permetre l’ús de diferents llengües empitjorarà el parlamentarisme. Que haver de posar-nos un auricular per entendre, per exemple, els discursos en euskera, provocarà que el debat sigui menys àgil. Idò, el Partit Popular mateix ja ha pogut comprovar, en les sessions d’aquesta setmana, que no han de tenir aquesta por. Els i les portaveus han anat interpel·lant-se els uns als altres amb agilitat, independentment de l’idioma que havien emprat. Especialment, el portaveu del Partit Popular, qui ha anat contestant un a un als oradors que han defensat la reforma i que en les seves intervencions havien xerrat en castellà, gallec, català i euskera. El parlamentarisme espanyol no s’ha vist afectat negativament per aquesta reforma i el mateix Partit Popular ho ha evidenciat.
A la cap i a la fi, darrere d’aquests dos arguments, el Partit Popular amaga una visió errada d’una Espanya uniforme. El PP no vol més llengües al Congrés perquè, per a ells, l’única llengua que representa Espanya és el castellà.
Aquesta visió d’Espanya que té la dreta és irreal. No es correspon amb la realitat de dia a dia dels espanyols que xerram català, euskera o gallec. No correspon amb la realitat de Menorca. Espanya és plural i així ho representarà el Congrés a partir d’ara.
