La sortida de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID19 està essent més ràpida que la de l’anterior crisi. Per una banda, per mor de les peculiars característiques d’aquesta. I per l’altra, gràcies a l’escut social que ha impedit que en el pitjor moment de la pandèmia aquesta entràs en una espiral irreversible de destrucció de llocs de treball i tancament d’empreses. Això s’ha de reconèixer.
Les mesures preses en aquest sentit tenen un comú denominador: la intervenció dels poders públics. Si en l’anterior crisi s’optà per un model d’austeritat que confiava la recuperació econòmica en el manteniment de l’equilibri pressupostari -i que es va demostrar poc eficient-, en aquesta ocasió s’ha prioritzat, des del primer moment, donar tot el suport a les empreses, inicialment amb els crèdits públics per mantenir la tresoreria i després amb els ERTO, que han permès conservar llocs de treball.
L’escut social ha impedit entrar en una espiral irreversible de destrucció de llocs de treball i tancament d’empreses
Tot, sense oblidar mesures importantíssimes per a les nostres Illes com la protecció dels fixos discontinus o les ajudes directes a empreses i autònoms mai vistes fins aleshores a Balears: els 855 milions d’euros que el Govern d’Espanya envià a Balears i que ja estan en les butxaques dels empresaris i autònoms. Val a dir que som l’única Comunitat, juntament amb Balears, que no han hagut de tornar cap cèntim d’aquestes ajudes al Govern central, fet que demostra l’eficiència de l’Executiu presidit per Francina Armengol.
Totes aquestes mesures han protegit les empreses i els llocs de treball, però també han permès una recuperació més ràpida, més equilibrada i més sòlida, basada en un repartiment just d’aquesta, com també dels esforços.
Les mesures de protecció han permès una recuperació més ràpida, sòlida i justa
El marc en què s’ha pogut donar aquesta situació han estat el del diàleg i la pau socials, que no és un fet menor. La pau social no implica que no s’hagi pronunciat ningú en contra de les mesures, ans al contrari: s’han fet partícips de les decisions als actors socials, donant-los veu i essent escoltats.
Així s’ha fet a les Illes Balears des del Govern que presideix Francina Armengol, convertint el diàleg social en una característica de la seva gestió. Una característica, per altra banda, pròpia de tot govern socialdemòcrata, incloent en un objectiu comú punts de vista moltes vegades diferents, com passa amb les associacions patronals i els sindicats. Recordem que aquesta va ser la clau de l’èxit de la socialdemocràcia també durant els anys posteriors a la II Guerra Mundial.
Francina Armengol ha convertit el diàleg social en una característica de la seva gestió al capdavant del Govern de les Illes Balears
El periodista, polític i sociòleg Ludolfo Paramio recordava a l’article “Socialdemocracia y clases medias en Europa”, publicat a Nueva Sociedad el 2017, que “la generalització de l’Estat del Benestar en la postguerra europea va ser, en part, resultat de la convergència en interessos i demandes de les classes mitjanes i treballadores, a conseqüència de les penalitats i escassetats de la guerra”, i proposava que, en el marc de la llarga sortida de la Gran Recessió de 2008, “una sortida progressista de la crisi actual, que mantengui el model europeu de benestar, exigeix recrear una coalició social àmplia, de classes mitjanes i treballadores, com a alternativa a la dualitat social del model conservador”.
Una diferència fonamental entre 2013 i 1945 també l’assenyala Paramio: ”les idees econòmiques dominants no estaven obsessionades pel dèficit i la inflació, i l’assimilació per avall no deixava espai per a l’escletxa en política fiscal entre les classes mitjanes més benestants i les classes mitjanes baixes i treballadores. El resultat va ser que, amb certa independència del signe dels governs, es varen introduir sense excepcions sistemes públics i gratuïts de sanitat i educació, i sistemes de pensions públiques i protecció social”.
El 1945 es varen introduir sense excepcions sistemes públics gratuïts de sanitat, educació, pensions públiques i protecció social
Segurament és aquest aspecte que ha permès afrontar de forma tan diferent les dues crisis tan seguides que hem tengut: aquesta percepció, assimilable a persones de tot nivell de renda que per sortir de les conseqüències de la pandèmia calien respostes contundents i de reconstrucció del sistema productiu.
Aquest canvi i consens al voltant de la política socialdemòcrata esdevingué també la base de la transformació dels partits socialistes europeus. El citat autor pren com a referència el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) i el Programa de Bad Godesberg (1959), “en el qual es va definir el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya com a «partit de tot el poble». El canvi no només reflectia l’abandonament de la idea que la classe treballadora industrial arribaria a ser majoritària, sinó sobretot la nova idea que es podien promoure polítiques que beneficiassin a la vegada a la classe treballadora i a les classes mitjanes”.
Persones de tot nivell de renda han assimilat que calien respostes contundents per sortir de les conseqüències de la crisi
Segurament és aquesta la perspectiva que des de la realitat del PSIB-PSOE, la socialdemocràcia balear, ha permès afrontar aquesta crisi amb un ampli consens, amb voluntat inclusiva de tota la societat i amb una certa consciència de ser el «partit de tot el poble» que es trasllada, com no pot ser d’altra manera, a les polítiques que ha aplicat el Govern que presideix Francina Armengol.
D’aquesta crisi, emperò, si bé podem reconèixer que el sector públic en surt més ben valorat per la ciutadania en general, en sortim també amb un repte al davant en el qual insisteix l’economista Mariana Mazzucato: el sector públic no pot actuar de manera purament reactiva, sinó que ho ha de fer de forma proactiva. No servirà de res l’aprenentatge d’aquesta crisi pandèmica si no hem après que necessitam uns serveis públics sempre preparats, amb capacitat per preveure riscos futurs.
El PSIB-PSOE ha afrontat la crisi amb un ampli consens i amb la consciència de ser el «partit de tot el poble»
Amb aquesta perspectiva caldrà desconfiar de tots aquells que apareguin amb les receptes neocons ja desfasades de reduir els serveis públics (fer retallades) amb uns difusos objectius de reducció de despesa que sempre acaben en la proposta de reduir impostos a les rendes més altes. Cal preservar el consens assolit en la importància d’un sector públic fort com a garantia d’estabilitat social i econòmica.
En conclusió, podríem afirmar que la sortida d’una crisi es reforça amb la intervenció pública. És més, el dany que pot crear una crisi econòmica en el teixit social i empresarial es redueix amb l’acció del sector públic. Governar des de la socialdemocràcia permet millorar les expectatives dels treballadors i treballadores, però també de l’empresa. L’alternativa no l’hem sentida, fins ara. Recordar les retallades de l’anterior crisi només serveix per constatar el seu fracàs i el de les polítiques econòmiques de la dreta aleshores, que van allargar la sortida de la crisi.
Cal desconfiar de tots aquells que apareguin amb receptes neoconservadores i desfasades de fer retallades i reduir els serveis públics
Per això, a l’arena política veim avui una suposada alternativa que no es basa en propostes, sinó en desqualificacions i relats de cada dia més estrambòtics -i perillosament basats en generar por entre la ciutadania-. I, respecte d’això, la ultradreta en sap més que la dreta tradicional. Aquesta és la vertadera amenaça per a l’estabilitat política i la pau social a Espanya i a les Illes Balears, una possibilitat que no només pot afectar l’equilibri polític del país, sinó que podria perjudicar, també, la recuperació econòmica.
Cosme Bonet
Secretari d’Organització del PSIB-PSOE i Senador per Mallorca
