El diputat del PSIB-PSOE al Congrés ha remarcat el caràcter expansiu i social dels comptes per a 2021 i ha demanat “unitat per remar junts perquè els PGE són més necessaris que mai”
El PSIB-PSOE ha valorat de manera molt positiva el rebuig en el Congrés dels Diputats de les esmenes a la totalitat presentades als Pressupostos Generals de l’Estat, que seguiran el tràmit parlamentari per a la seva aprovació definitiva a finals d’enguany o principis de 2021.
El diputat del PSIB-PSOE al Congrés, Pere Joan Pons, ha alabat els comptes presentats per l’executiu presidit per Pedro Sánchez com uns pressuposts “expansius, de país i més socials que mai” els quals “deixen clar que tendrem una legislatura més progressista que mai, amb augments en educació, sanitat, habitatge, ciència i innovació o cultura”.
A parer del diputat, el rebuig a retornar el projecte de pressupostos al Govern de l’Estat era “una prova de foc important” i ha posat de manifest que una àmplia majoria dels grups polítics han preferit “tramitar uns comptes que potencien els serveis públics, combaten la pandèmia i ajuden a la recuperació, i no tornar al model de Rajoy”.
A més a més, Pons ha volgut destacar el fet que els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 prevegin una important quantitat de recursos per a les Balears “clarament superior amb diferència del que hem rebut els darrers anys” entre Fons Europeus, inversions directes i convenis.
Així mateix, ha recordat que les illes hauran rebut 1.270 milions d’euros per als ERTO a 31 de gener i que l’Estat ja ha abonat 440 milions en fons extraordinari per combatre la pandèmia i les seves conseqüències.
“Els socialistes estam satisfets que es comencin a tramitar aquests pressuposts”, ha destacat Pons, alhora que ha tornat a fer una crida a la unitat i al diàleg de totes les formacions per i aprovar uns comptes que són més necessaris que mai. “Mentre hi ha formacions que fan una passa endavant, d’altres han quedat a mig camí”, ha asseverat.
En aquest sentit també s’ha pronunciat el senador per Mallorca, Cosme Bonet, qui ha qualificat “de la millor notícia possible” el rebuig a les esmenes i el suport majoritari de la cambra baixa a uns “pressuposts pensats per a la realitat actual i que donen resposta a les necessitats d’aquest país”.
Ponència sobre la insularitat al Senat
D’altra banda, el Senat ha aprovat aquesta setmana i a proposta del PSIB-PSOE, una ponència d’estudi sobre la insularitat donant llum verda a una de les iniciatives més importants impulsades pels socialistes de les Illes Balears des de l’inici de la legislatura, l’objectiu de la qual era col·locar el debat de la insularitat en l’agenda política de l’Estat.
Tal com ha exposat el senador socialista, “la insularitat ens condiciona des de tots els punts de vista, principalment en les comunicacions i en el transport, però també pel que fa als recursos naturals, les relacions econòmiques i la prosperitat a la qual pot aspirar la nostra ciutadania”.
El senador socialista ha destacat “la primera passa el camí a compensar la insularitat” que s’ha fet amb l’aprovació d’aquesta ponència i la idoneïtat d’aquest instrument, en tant que permet que siguin les mateixes institucions, entitats socials i experts compareguin per exposar de primera mà les necessitats que genera aquesta insularitat.
Aquesta anàlisi i avaluació prèvies conduiran a unes conclusions i un seguit de recomanacions perquè “l’Estat compensi el fet insular en base al principi de solidaritat que fonamenta l’organització territorial de l’Estat contemplat a la Constitució Espanyola”.
Primer any de legislatura a les Corts Generals
Els parlamentaris socialistes també han volgut remarcar, amb motiu del primer aniversari de les eleccions del 10N, algunes de les passes més importants que ja ha fet el Govern de coalició presidit per Pedro Sánchez.
“Malgrat que aquest ha estat un any complicat i marcat per la pandèmia, cal recordar que s’ha apujat el Salari Mínim Interprofessional als 900 euros, s’han augmentat les pensions, s’ha aprovat l’Ingrés Mínim Vital i s’han duit al Congrés lleis tan importants com la d’Eutanàsia, Canvi Climàtic i Memòria Democràtica”, ha explicat Pons.
