Per Lorena Oliver, secretària de Memòria Democràtica del PSIB-PSOE
Pilar Sánchez Llabrés va néixer a Palma el 1903. Estava casada amb Miquel Borel i tenien quatre fills. Era coneguda com a Na Pilar Revulla i vivia al barri obrer de la Soletat. Militava al partit socialista i vivia la política d’una manera molt intensa i apassionada. Tenia un lloc a l’actual plaça major de Palma on venia menjar i on aprofitava per manifestar públicament les seves idees polítiques.
El 13 de març de 1936, l’Obrero Balear feia públiques algunes declaracions de distintes dones a la diada de la dona antifeixista a la Casa del Poble, referint-se al discurs de na Pilar Sánchez així: “Exhorta a las mujeres para que con su futura conducta política barran la mancha que significa Mallorca en el mapa político nacional. Se extiende en atinadas consideracions acerca de la perniciosa influencia de la Iglesia en la mujer, y de las ventajas de la organización política y sindical”.
Quan va esclatar la guerra va haver d’amagar-se a casa d’en Joan Real, amic de la família i regidor del Front popular a l’Ajuntament de Palma. Algú la va veure i la va denunciar i, el 16 de setembre del 36, fou detinguda juntament amb en Joan Real, qui al cap de poc temps va ser assassinat al cementeri municipal de Porreres.
A na Pilar se la van emportar quatre falangistes dins un cotxe fins a les barreres de la possessió de Son Ganyada, a la carretera de Sineu. Na Pilar es va resistir, no volia baixar del cotxe conscient de quin seria el seu destí, però aconseguiren dominar-la, la tiraren en terra, la martiritzaren i la violaren, un darrere l’altre. Després, la varen fermar pels peus al parafang del cotxe, l’arrencaren i l’arrossegaren pel camí. A la garriga de Son Palou la desfermaren i, retuda en terra, descarregaren damunt d’ella cinc trets fins a matar-la definitivament. Hi hagué dos testimonis que ho van presenciar tot.
Dos dies després, el 18 de setembre del 36, un home la va trobar morta, darrere uns arbusts. Avisà al cap de la Falange del municipi, que es presentà juntament amb altres falangistes al lloc dels fets. Seguidament, traslladaren el cos al cementeri a on li practicaren l’autòpsia que certificà que la causa de la mort era d’arma de foc. Després l’enterraren a la fosa comuna i deixaren dos fragments de roba a la porta del cementeri perquè no la podien desvestir per l’estat de putrefacció. En realitat, trobaren el cos d’una dona destrossada a conseqüència d’haver-la arrossegada amb el cotxe.
Dones assassinades i empresonades, dones vexades i humiliades, dones sotmeses a càstigs psicològics, físics i agressions sexuals. Els càstigs que empraren les noves autoritats contra les dones fou un tipus de repressió que no es donà en el cas dels homes. El nou poder polític i militar volia tallar de rel la idea que pregonava la legislació Republicana de situar la dona al mateix nivell d’igualtat de l’home i retornar-la al seu estatus social d’abans de la Segona República, de subordinació cap a l’home. El càstig que es va aplicar a les dones fou exemplar, i na Pilar va patir el pitjor de tota aquella repressió i fou un dels exemples més sagnants a Mallorca. El perfil de dona “roja” només podia contrarestar-se mitjançant una reeducació de les dones “esgarriades” que havia d’incidir en la religió i el treball a la casa.
Avui fa 87 anys del brutal assassinat de na Pilar Sánchez i encara hi ha veus que diuen que hem d’oblidar el passat. Però fets com aquest i tants d’altres no poden quedar silenciats. Cal seguir investigant per assegurar el retrobament amb la veritat, per posar llum a la foscor, tant per nosaltres com per les futures generacions, perquè només des de la veritat serem capaços de fer memòria i crear consciència d’uns fets que no haurien de tornar a repetir-se mai més. Homes i dones com na Pilar lluitaren i moriren per portar la democràcia a aquest país i també lluitaren pels seus valors. Tots els demòcrates tenim un deure moral amb totes elles i ells, de recordar-los i rendir-los sentit homenatge.
Durant aquests darrers 8 anys, les Illes Balears hem estat un referent a tot l’Estat i al món en Memòria Democràtica, recuperant els cossos de 227 víctimes del franquisme i amb la identificació de 34 persones, entre les quals es troba n’Aurora Picornell. Lamentablement, no hem pogut trobar les restes de la socialista Pilar Sánchez. Des de l’entrada a les institucions del Partit Popular i l’acord al qual han arribat amb VOX, ja han anunciat la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears i, a l’Ajuntament de Palma, ja han suspès definitivament l’enderroc del monòlit de sa Feixina, un monument que exalta una massacre, la de la carretera de Màlaga a Almeria i una mostra més de l’odi de les dretes cap a les víctimes del franquisme, ja que és un homenatge cap a la por i la repressió que va impulsar el franquisme. PP i Vox parlen contínuament de llibertat, però la propugnen només per als seus opressors, per als botxins.
Seria impensable a Alemanya voler declarar bé d’interès cultural i catalogar un monument nazi. El monument de sa Feixina ens hauria de fer avergonyir a tots, almenys a tots els demòcrates. La memòria dels crims del franquisme és inseparable de la nostra identitat, recordar el que va passar i rendir homenatge a les víctimes és una responsabilitat de qualsevol demòcrata que no hauria d’acabar mai.
Per això avui volem recordar a na Pilar Sánchez, rememorar a qui fa 87 anys va ser torturada i assassinada per pensar diferent, per defensar la igualtat, la llibertat i la democràcia. No aturarem mai fins a trobar-te. Per a tu i per a totes, sempre Memòria.
