La secretària d’Estat de Turisme debat amb Carles Manera, conseller del Banc d’Espanya, sobre les aportacions fetes des del PSIB: factor d’insularitat, Règim Especial, inversions de l’Estat
La secretària d’Estat de Turisme i exconsellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, ha explicat avui en el decurs dels diàlegs impulsats en el 15 Congrès del PSIB-PSOE, que només amb els governs socialistes hi ha hagut avanços en la millora del finançament per a les Illes Balears. Sánchez, que ha dialogat amb el conseller del Banc d’Espanya i també exconseller d’Hisenda, Carles Manera, ha manifestat que gràcies als governs socialistes, les Illes compten amb un factor d’insularitat i un règim financer propi, que han millorat la situació econòmica la Comunitat.
Sánchez, que s’ha declarat “hereva de la feina que van fer el Govern d’Antich”, entre ells Carles Manera, ha recordat com ja des del Consell insular, el govern insular de Francina Armengol ja treballava fermament per a un millor finançament: “I la història diu que ha estat amb els governs socialistes que s’han donat els millors finançaments”. “Els millors i els únics”, ha puntualitzat, ja que només quan les esquerres han governat a les dues bandes (Espanya i Balears) s’ha produït aquestes millores.
I això ha estat “independentment dels enfrontaments que hagem pogut tenir amb el Govern de Madrid”, perquè des del PSIB sempre s’han tingut clars quins eren els interessos de les Illes.
Sánchez ha apuntat als factor d’insularitat i el reconeixement fiscal per a les Illes com a peces fonamentals per a aquest gir en la política financera de la comunitat.
Per la seva banda, Carles Manera ha fet un repàs històric des de juliol 2007, quan s’inicia el segon pacte de progrés de Francesc Antich, quan hi ha un endeutament enorme de la Comunitat Autònoma i una quantitat de compromisos plurianuals del govern de Matas. Hi havia un sistema de finançament molt insuficient, ens les Illes estaven a la cua del finançament per càpita de totes les Comunitats autònomes. Per a il·lustrar-ho, si la mitjana espanyola era idea 100, les Illes estàvem en un índex 79, vint-i-un punts per davall de la mitjana. A més, les inversions de l’Estat eren molt petites.
Però l’esforç del govern d’Antic va permetre començar a treballar el sistema de finançament autonòmic, i d’altra banda, una millora de les inversions de l’Estat. Dues línies de treball per arribar a què el finançament de les Illes estés a la mitjana per càpita d’Espanya.
Després d’una gran feina tècnica i també política, i també del suport de la societat civil, com va ser el del Cercle d’Economia, es va poder acudir a Madrid amb arguments de pes i s’aconseguí convèncer el Ministeri del Sr. Solbes, per tenir un model de 2008, que va permetre passar de l’índex 79 a un índex 101. Manera ha dit que això va ser un avanç realment notori, que es traduí entre 500 i 800 milions d’euros més cada any.
Va ser important, en aquest trànsit que s’actualitzàs la població de les Balears (que passà del model dels anys 1990, amb 700.000 residents; al milió d’habitants del 2007-2008. La segona qüestió important va ser aconseguir que la part autonòmica d’IRPF, apujàs la quota a totes les comunitats; passant del 30% al 50% de millora de recursos per a les comunitats.
Pel que fa a les Inversions estatutàries, s’adequaren les inversions de l’Estat a l’Estatut d’Autonomia, que va permetre impulsar projectes com inversions platja de Palma o inversions en recerca, entre d’altres, i que va significar un augment de 300 milions d’euros de l’Estat, front als 150 que arribaven abans.
Això ha millorat notablement les nostres condicions, però el 2011 això es va paralitzar amb l’entrada del Govern Bauzá, que va aturar la reclamació d’inversions a l’Estat, i no va treballar la millora del finançament.
Sánchez va argumentar que ara el debat ha de ser la condonació del deute. Ara, amb un Govern de l’Estat progressista, hi ha una proposta sobre la taula, que rebutja el govern de Magra Prohens. Davant aquesta situació, Manera ha assegurat que seria un error monumental, des d’un punt de vista tècnic, i també polític, no acceptar la condonació de 1.700 milions d’euros, perquè suposaria un estalvi de 150 milions d’euros en interessos. “Tant de bo nosaltres haguéssim tingut aquesta oportunitat”, ha indicat.
