El conseller ha explicat, en una trobada virtual amb la militància, que aquesta legislatura s’incrementarà el parc públic en més de mil nous habitatges, que representa un increment de més del 50%
El PSIB-PSOE ha organitzat una nova trobada virtual amb la militància per parlar del dret a l’habitatge i de les polítiques posades en marxa en aquest sentit pel Govern. L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí “Agustinet”, qui ha destacat que s’incrementarà el parc d’habitatge públic en més de mil pisos més aquesta legislatura, el que representa un increment de més del 50% respecte l’actual.
El conseller ha exposat que la feina iniciada pel Govern presidit per Francina Armengol el 2015 ha evidenciat que “els socialistes complim amb el compromís de posar l’habitatge en el centre de les polítiques progressistes”, alhora que ha reivindicat les mesures en aquest sentit com una de les “marques més importants que poden fer governs progressistes i d’esquerres, en defensa de qui més ho necessita”.
Marí, així mateix, ha destacat que el dret a l’habitatge és un dret constitucional “que les administracions tenim l’obligació de garantir” i que, especialment, “els socialistes tenim l’obligació de fer-hi feina i de situar-nos-hi en una posició destacada”.
En aquest sentit, el socialista ha palesat la delicada situació en què es troben les Illes Balears pel que fa a l’habitatge, destacant que l’escassetat de sòl i la pressió dels preus -fruit d’un mercat turístic que pressiona sobre aquests- “provoquen una tempesta perfecta perquè no hi hagi habitatge a preu raonable a disposició de la gent”.
Per revertir aquesta situació, Marí ha explicat que la política del Govern, des de 2015, se centra en ampliar el parc d’habitatge públic, a través de noves construccions o d’altres fórmules, per posar-lo a disposició de qui ho necessiti amb lloguers socials a preus assequibles que no superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
Si l’any 2015 el govern d’Armengol es va trobar amb un parc públic d’uns 1.800 habitatges, la intenció és que en aquesta legislatura en siguin més de mil més, és a dir, més d’un 50% d’increment. “El PP no va fer polítiques d’habitatge; els socialistes en arribar al Govern ens vàrem trobar que, fins i tot, un terreny que s’havia de destinar a habitatge protegit s’havia venut per fer-hi un hotel”, ha denunciat Marí.
Entre les mesures engegades per l’actual govern progressista, Marí ha remarcat la pionera Llei d’Habitatge de les Illes Balears, aprovada el 2018, una “llei importantíssima que marca el rumb de manera clara de què volem fer en habitatge”.
Específicament, el conseller ha explicat dos importants procediments que neixen d’aquesta llei per a l’adquisició d’habitatge, com són el dret de tempteig i retracte en les operacions entre grans tenidors i la figura de la cessió d’ús temporal.
“Es tracta d’una mesura per posar a disposició de la gent pisos que estaven tancats, perquè allò que no volem és que hi hagi pisos sense gent ni gent sense pisos”, ha explicat.
Pel que fa a l’increment del parc públic d’habitatge, Marí ha destacat “el ritme espectacular de l’IBAVI”. “Aquest 2021 tendrem en marxa uns 900 pisos, als quals se’n sumen prop de 200 que s’adquiriran a través de les fórmules de dret de tempteig i retracte i per cessió d’ús temporal”, ha incidit.
De fet, per a la construcció de noves promocions d’habitatge protegit, Marí ha insistit en la importància de poder disposar de sòl. És per això que ha aprofitat per fer una crida als ajuntaments perquè posin solars a disposició de l’IBAVI per fer-hi habitatge protegit.
Finalment, Marí ha explicat que una altra de les fórmules per afavorir l’accés a un habitatge digne a un preu digne són les ajudes al lloguer, a les quals també s’ha donat un impuls important des de 2015: si en la darrera legislatura del PP es varen convocar ajudes per valor d’1,4 milions d’euros que varen beneficiar 786 persones, en la convocatòria de 2020, el valor de les ajudes ascendí als 8,8 milions d’euros, que han beneficiat prop de 5.000 ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
