Les llistes d’espera en atenció domiciliària i per accedir a un especialista mèdic han crescut, i per primera vegada la demanda d’educació concertada està per sobre de la pública
El Grup Parlamentari Socialista ha criticat avui el retrocés que ha suposat el Govern del Prohens les polítiques de serveis públics que desenvolupen els populars. La diputada socialista Teresa Suárez, que avui realitzava la primera intervenció en el Ple, ha denunciat que les llistes d’espera en atenció domiciliària per a persones dependents s’ha incrementat de forma alarmant en un 127% en aquesta legislatura, el que significa que 2.623 famílies que tenen dret a aquest servei necessari per mantenir una vida digna a casa seva, han d’esperar a causa de la manca de recursos.
Suárez ha recordat que l’atenció domiciliària “no és màgia, són impostos”, per això ha lamentat que, en sis mesos, la supressió de l’impost de successió ha suposat deixar d’ingressar 46 milions d’euros, mentre que per reduir la llista d’espera en atenció domiciliària farien falta 40 milions; i el més greu: “les 15 famílies més riques s’han estalviat un milió amb l’eliminació de l’impost”. Per això, la diputada a reclamat al Govern que deixi d’abaixar impostos que beneficien als més rics, perquè “ens surt caríssim a tots”.
També en polítiques de salut hi ha un important deteriorament en aquest darrer any, ja que les llistes d’espera per a ser atesos per un metge especialista s’han disparat, amb més de 10.000 persones més que fa un any, i continua creixent. La diputada socialista Patrícia Gómez ha denunciat que les dades empitjoren mes a mes, i actualment hi ha 7.500 persones que esperen més de 60 dies a ser atesos, amb unes esperes de més de 83,5 dies de mitjana, que continuen creixent; això suposa que “s’està arribant al topall de les llistes d’espera en aquesta Comunitat”, però continua la tendència a l’alça.
Gómez ha recalcat que “com sempre passa amb el PP, la salut empitjora després d’un any, i s’ha constatat que el pla d’abordatge a les llistes d’espera ha estat un fracàs”. També ha recordat que en el 2015, el govern del Pacte es trobà unes dades “terribles” i, en canvi, en el 2019 s’aconseguiren les millors de la història, i va ser gràcies a “molta inversió i planificació per resoldre els problemes de salut de la ciutadania”. Ara, tots els indicadors de llistes d’espera a especialista creixen mes a mes. “Un any de govern sense projecte, sense pandèmia i sense donar respostes” ha conclòs Gómez.
El sistema educatiu també s’ha ressentit del primer any i mig de Govern del PP. La diputada del PSIB-PSOE Amanda Fernàndez ha denunciat que el Govern està aplicant mesures que afavoreixen l’escola concertada en detriment de la pública, fet que ha provocat, per primera vegada en la història de les Illes, que l’escolarització en escoles públiques hagi baixat (488 alumnes), mentre que la concertada hagi augmentat (1.671 alumnes).
No és casual aquesta tendència. Fernàndez ha criticat que el PP no cerca un equilibri entre l’escola pública i la privada: “L’escola pública atén 107.699 alumnes enfront dels 53.289 de la privada”. Malgrat que el sistema públic atén el doble d’alumnat que el privat, el Govern del PP ha posat 39 psicòlegs per a atendre els joves en instituts públics, enfront dels 36 de la concertada, que té la meitat d’alumnes.
Igualment, dels 121 professionals d’auxiliars tècnics educatius (ATE) que posa el Govern del PP, 61 aniran al sistema públic i 60 al concertat: “Si tenim el doble d’alumnes a la pública que a la concertada, hi haurà més necessitats educatives -i més necessitats d’ATE- que a la concertada”, ha criticat Fernàndez, qui ha afegit que amb aquests desequilibris no es pot parlar d’igualtat de condicions.
Fernàndez també ha contraposat el model del Partit Socialista, que a les anteriors legislatures va incorporar beques menjador, dispositius per a alumnat vulnerable, un pla de reforç escolar gratuït i acords de millores sociolaborals pactats, enfront del model del PP, que beneficia la titularitat, privatitza l’ensenyament i augmenta el pes i el poder de l’escola privada.